PARKINSON I JO

PARKINSON, fa mesos que no parlem i avui, em sent amb ganes de fer-ho, si a tu tambe et ve de gust.

Que?, doncs de nosaltres, de tu i del mi, de la meua vida amb tu o el canvi de la meua vida per tu, de qualsevol dìa, de caps de setmana amb amics o de les nostres vacances, d'acord?

Comence dient que ultimamente et comportes una mica millor, encara que aqueix millor, ho canvies per mes agressiu,  exemples?, molt facil, en els bous de Sogorb, anarem al entablao a veure el bou embolat i em permets caminar amb soltesa, sonrire i parlar amb tots els amics i coneguts, ens asseiem i faig fotos del embolat i quan ens anem a casa, tu et vols fer notar i entres en accio, jugant amb les meues cames i amb prou faenes deixar-les moure's, encara sort que estaven Pilar i Juan, que gràcies a ells arribe a casa (la de Vostè, en la qual em quede), i a tu et vaig donar bona dosi de medicaments. 

Recordes? eixa és una per al record. 

Entre caiguda i caiguda anem discutint, últimament et costa mes tirar-me, encara que ho aconsegueixes encara i dec reconèixer que són mes dures però ni àdhuc aconsegueixes retenir-me a casa, doncs m'agrada eixir i passejar per la meua ciutat, encara que açò siga haver d'eixir amb tu, és com eixa dita, masclista:

"Que un home anava a totes parts amb la seua dona i parlant amb un amic, est li diu, que enamorat estas de la teua dona no la deixes ni a sol ni a ombra, al que el marit li contesta, enamorat!!! però tu l'has vist bé??? calla i torna a mirar-la, no tinc mes remei, qui és el bonic que s'atreveix a fer-li una besada de comiat, preferisc portar-la amb mi." mes o menys em passa amb tu.

Saps és molt tart i el dia molt pesat, m'ha costat molt aguantar-te, doncs avui has estat molt mogut, per avui m'agradaria dir-te et deixe, però com es que és impossible, et dire, i si ens anem al llit.

 Ho ha escrit Tomas Aznar